Revista Literària - Una revista de literatura [ més que lletres a la xarxa... ]

Traducció [ “Poemes de Maggy de Coster”, de Xavier Díez ]

Literària >> Traducció >> Xavier Díez >> Maggy de Coster
Dibuixo les formes del passat Damunt la plana masegada Del trànsit dels meus dies I dins la trama dels anys, Insereixo la factura del present. L'ànima abeura un instant de silenci Dins la rodera de l'esperança Per conjurar la paròdia de la pena. La sang dins les venes oneja I mon cor entona la súplica del vent. Dins el camp del deliri Les portes del buit s'obren Damunt el graó dels meus somnis, I els pètals dels records proliferen Dins el taller de la memòria. Davallo la pista negra I enceto la cruïlla Entre els esbarzers de la incertesa Llisco sobre els vessants de l'oblit I bado abans de conquerir Un bri d'esperança Que se m'obre als meus ulls entelats. Mes al revers de ma vida Romanen en filigranes Els rastres de l'advers. de Les vendages vesperales [ Inèdit ] * * * * * * Aroma discret de les estalactites dels meus recors abassegats per l'efusió de les ones de desigs inconfessats. Refracció dels arquetips a l'aparador dels meus sentiments. Irrupció del seguici de la veritat dins la interioritat del verb encarnat. Sublimació de les passions a dins el quars de les nits. Fusió del passat-present gargotejat a la pissarra dels meus jorns. de Comme une aubade [ Inèdit ] * * * * * * A la tela del meu cor taques de silenci engreixades pel pes dels dies. A l'espirall de les hores s'arrecera l'ocell ferit de les tenalles del vent. Mes a la reclosa dels meus somnis he pouat el decòrum de ma vida per renéixer a l'eternitat. de Comme une aubade [ Inèdit ] * * * * * * Una càrrega de planys entra a la rada de la quotidianitat. Empremtes necològiques per les avingudes de la injustícia, llarg tapís amarat de sang seca. Despulles d'odi que suren sens treva de les profunditats de l'inconscient espirals de violència arrossegant la gent a la presó del terror. de Comme une aubade [ Inèdit ] * * * * * * Transmutació Mirar-se la mar quan altes onades baten contra els penya-segats del Port de la Meule a l'Ille de Yeu. Dipòsit de barques abandonades que acabaran com a relíquies a les cabanes dels pescadors, la reclosa del meu cor s'obre als passatges dels somnis romàntics segellats a les piragües del temps i la paròdia del polsim. Intento enllaçar amb el més enllà de les ribes per transmutar els meus pensaments a l'Arc Iris encastat al Mur de les Lamentacions, una avatar de fin-de-siècle inscrit a l'oracle del present. de La tramontane des souspirs [ New Legend, 2002 ] * * * * * * Insomni Quan el dia expira ja les portes de ma pensa s'obren de bat a bat a l'acull nocturn de l'insomni. Sempre fidel a la cita d'aquesta marató folla pel camp de la meva imaginació trepidant, i deixant el meu cos baldat l'endemà matí. de La tramontane des souspirs [ New Legend, 2002 ] * * * * * * L'absència Com una pedra sense emocions l'absència regna al present fugitiu de l'aurora mentre es conjuguen els acords de les ones al recital del músic monocord i impassible que pinça brutalment les cordes del seu instrument entre la boira de l'inconscient. Com una monja que desgrana el seu rosari quotidià l'aranya teixeix sens fi la tela de l'esperança pel pur plaer i l'art de viure vella. de La tramontane des souspirs [ New Legend, 2002 ]
Poema: © Maggy de Coster \| Traducció: © Xavier Diez

També a Literària: Poesia mensual · Febrer - 2005 Xavier Díez: un poema

LA POETESA


	Maggy de Coster Port-au-Prince, 1962

Poeta i periodista francesa originària de Haïtí, llicenciada en Ciències de la Comunicació i postgraduada en Sociologia del Dret i les Relacions Socials per la Unversitat de París II.


	LLIBRES DE POESIA

# Nuit d'Assaut
Port-au-Prince - 1981

# Ondes Vives
Port-au-Prince - 1981

# Rêves et follie
París - 1994

# Mémoires inachevés d'une ile moribonde
París - 1998

# La Tramontane des souspirs
París - 2002


	SOBRE L'OBRA

La poesia de De Coster, com podrà comprovar fàcilment el lector, és complexa, difícil, i permet diferents nivells. Les relectures ofereixen nous ventalls cromàtics suggerits des d'una estructura aparentment simple, i uns contrasts basats en la paradoxa i l'aparent incongruència. Els elements externs; el vent, la mar, les illes, esdevenen un material oníric que indaguen en la profunditat del subconscient. El crític Jean-François Blavin hi troba notables connexions de la seva poesia amb el surrealisme i l'escriptura automàtica, especialment en les seves proses poètiques, alhora que el notable influx de Baudelaire. Les referències al paisatge, a l'univers que embolcalla els ulls poètics, pot considerar-se com a la salsa del plat fort, la instrospecció dura a partir de l'escrutament dels sentiments propis. En francès, els seus poemes poseeixen una textura sonora difícil, com a un plat que, malgrat els refinaments lingüístics, ataquen directament a l'estómac, resulten de difícil digestió per la cruesa que revelen. El drama haitià no resta aliè a la redacció poètica d'aquests versos lliures, de tamany variable, en una escriptura sense a penes signes de puntuació, que posa al descobert un univers ofegador. La denúncia de la violència en el sí de la societat, i la injustícia global que, al cap i a la fi és la que ho provoca, no s'escapen a aquest ventall temàtic en el qual, malgrat tot, el que importa és la lectura interior dels sentiments i el seu impacte quotidià. Entre aquestes formes, hi destaca allò que el mateix crític anomena "poesia ondulatòria", consistent a emergir i submergir els records i sensacions sense un ordre determinat, tant moments dolços com amargants, especialment entre les seves proses poètiques.

[ Xavier Díez ]


	PREMIS LITERARIS

# Premi Il Convivio de Sicile

# Diploma de l'Académie Internationale de Lutèce

Envieu-nos les vostres obres a Literària